 |
|
Lloguer d'Apartaments a Salou |
| Gaudeixi de les millors vacances a Salou per a joves i families
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| INTRODUCCIÓ |
| Salou és un municipi coster de 23.398 habitants (INE 2007) situat a la provincia de Tarragona
(Comunitat Autònoma de Catalunya, España),
a la Costa Daurada, a 10 km de la ciutat de Tarragona.
|
| Fundada pels gregs al segle VI adC, la ciutat va constituir un destacat port comercial durant
l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna.
|
| Al llarg del segle XX, Salou es va convertir en un important centre turístic, condició que manté en l’actualitat. |
| Salou és un municipi turístic i residencial que ha consolidat la seva capitalitat com centre d'oci i de serveis de la Costa
Daurada per la diversitat de l'oferta i per la qualitat i quantitat de les seves instal·lacions turístiques.
|
| Es presenta, doncs, d'una banda, com destinació i referent vacacional atès que concentra la major part de la infraestructura
bàsica de la indústria turística de les comarques de Tarragona (74 instal·lacions d'allotjament), que funciona com la principal força motriu de desenvolupament
i aprofitament de la diversitat de l'oferta lúdica i cultural de l'entorn. Però a més, acull el principal agent dinamitzador, atractiu per excel·lència
de la Costa Daurada: el complex PortAventura, que consolida el producte Salou i la seva zona d'influència com el centre d'oci més important del litoral català
i de l'arc mediterrani.
|
| Les suaus temperatures tot l'any; unes platges ordenades i poc profundes, segures i equipades amb tots els serveis i equipaments; petites cales
de gran interès natural i paisatgístic; un urbanisme amb protagonisme dels espais verds i la vegetació, el disseny i l'arquitectura del paisatge; punts d'interès
històric, arquitectònic i monumental; una variada oferta d'oci i entreteniment amb sectors de gran dinamisme (comercial i de la restauració); i unes instal·lacions
de qualitat, han reconegut Salou com “Capital de la Costa Daurada” i l'han fet mereixedora de la primera marca de Destinació Turística per a Famílies de Catalunya.
|
| A la gran varietat de serveis i activitats alternatives creades en la platja, segueixen iniciatives i actuacions per a complaure les més
diverses tendències, hàbits i exigències del turisme actual: l'engegada del projecte d'Estació Nàutica, la futura construcciód'un camí
de ronda per les cales de Cap Salou amb recuperació mig ambiental del seu litoral, i l'execució de projectes amb un Pla d'Excel·lència Turística per a convertir
Salou en model únic per al turisme familiar.
|
| Per altra banda, Salou s'ha convertit també en destinació residencial important, per la política municipal urbanística
de dotació de serveis i equipaments, de modernització de les infraestructures, i d'ordenació del territori amb criteris de re-equilibri implantant i desenvolupant
plans que han obert el mercat d'habitatges de primera residència. Aquest fet i la qualitat de vida que ofereix la ciutat han estat claus per un creixement demogràfic espectacular
i perquè famílies de ciutats veïnes i de l'estranger (un percentatge elevat d'habitants són de la comunitat europea), escollissin Salou com lloc de residència,
atretes per les seves condicions, possibilitats i potencialitats.
|
| En definitiva, Salou s'ha projectat com ciutat acurada amb els serveis i sol·lícita amb les demandes de la comunitat, oferint un espai idoni
per a viure i per al desenvolupament social i professional.
|
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|
| HISTORIA DE SALOU |
| Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salanrio (ciutat sanejada) va ser fundada en el segle VI adC per grecs de la regió de Fócida. |
| La primera font escrita que esmenta la ciutat és la "Obra Marítima", de l'escriptor romà Avieno (segle IV). Aquest llibre,
basat en un text grec d'entre 530 i 500 a.C, realitza una descripció geogràfica del litoral mediterrani de Hispania, des de Gibraltar a Marsella.
|
| Durant la dominació romana, la ciutat passa a denominar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispania Citerior. |
| A partir d'aquí, i amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandó del territori. |
| La ciutat torna a florir amb l'impuls de la Reconquesta, atorgant-se en 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de
Tarragona.
|
|
| Donades les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la
Corona d'Aragó, importància que prevaldrà fins al
Segle XIX.. Així, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa davant els atacs dels pirates
sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes, el sis de setembre de 1229 el rei
Jaime I concentra a Salou a una esquadra catalano-aragonesa que partiria a reconquistar
Mallorca
a Abú Yahya, el governador almohade de la illa.
|
| A causa dels saquejos pirates que atemorien a la població, en l'any 1530, Pere de Cardona, Arquebisbe de Tarragona, ordena construir la
Torre Vella de Salou , per a defensa de la ciutat.
|
| En el transcurs de la revolta de Catalunya (1640) també
denominada "guerra o revolta dels segadors" en l'any 1649, el general felipista Juan de Garay,
obliga als reusencs (habitants de Reus, capital del Baix Camp) a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar
que fossin utilitzades pels "somaténs" catalans (milícia armada que es reunia en els pobles amb el toc
de les campanes) o els seus aliats francesos.
|
| En l'any 1673, l’arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca,
iniciant un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha perllongat fins fa pocs anys.
|
| La importància comercial del port de Salou continua durant el Segle XVIII
i principis del XIX. L'any 1766 es beneéix
l'església de Santa Maria del Mar. En 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana en el carrer Barcelona. En 1858 s'inaugura el far, situat en el Cap Salou.
|
| A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadéncia i a mitjans
de segle es prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença llavors un procés de conversió de port comercial a centre turístic. Així, l'any 1863 s'autoritzen
les casetes de bany en la platja de Ponent i en 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. En 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus-Salou,
que duu als primers estiuejants a la vila.
|
| Durant els anys vint es comencen a edificar els xalets modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat",
"Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i col·laborador de Gaudí, Doménec Sugranyes Gras.
|
| A partir dels anys 60, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. En l'any 1965 és erigit el monument a
Jaume I, que pot ser considerat tot un símbol del Salou contemporani.
|
| En els anys 70, un ampli moviment popular i organitzat promourà el procés de segregació de Salou respecte de
Vila-seca, que culminarà el 30 d'Octubre de 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que concedeix la
independència administrativa de Salou.
|
| En 1995, com colofó al desenvolupament urbanístic de Salou, s'edifica el
parc temàtic Port Aventura
en les proximitats de la localitat.
|
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| LLOCS D’INTERÈS |
| Salou reuneix un gran atractiu en tots els seus carrers. A continuació els oferim un petit passeig per les més significatives: |
| PASSEIG JAUME I |
 |
Emblemàtic passeig de Salou de més d'un quilòmetre de llargada, que s'estén al llarg de la platja de Llevant. El passeig
de Jaume I és característic per les palmeres que l'acompanyen en tot el recorregut i per la gran varietat de flors i plantes que hi trobem. Al mosaic que
decora el terra del passeig hi trobem tot un seguit d'escuts heràldics d'alguns dels nobles que van acompanyar el rei Jaume I en l'expedició de Mallorca.
La franja que transcorre entre el passeig i la zona de la platja està dotada d'equipaments i serveis, a més a més d'una bonica zona amb fonts i jardins per passejar.
|
|
| MONUMENT A JAUME I |
 |
Monument situat al centre del passeig de Jaume I. Fou construït el 1965 en memòria del rei Jaume I, que sortí del port de Salou el 1229 per conquerir
les terres de Mallorca, llavors en poder dels sarraïns. És obra de l'arquitecte Ripoll i de l'escultor Saumells.
|
|
| FONT LLUMINOSA |
 |
Aquesta font està situada al final del passeig de Jaume I, i permet veure –durant l'estiu– cada dia un meravellós espectacle de combinacions
d'aigua i llums. La font és obra de l'arquitecte Carles Buïgas, autor, també, de la Font de Montjuïc de Barcelona.
|
|
| CASA BONET |
|
El Modernisme a Salou
Caminant pel passeig de Jaume I, trobarem mostres d’aquest estil arquitectònic que va deixar les seves primeres empremtes a cases o xalets tan característics
al municipi com, per exemple, el Xalet Voramar o la Casa Bonet. Aquesta última edificació és una obra de l’arquitecte Domènech Sugranyes i Gras,
deixeble del mestre Gaudí, i data de l’any 1918.
|
|
| XALET TORREMAR |
|
Forma part del conjunt d'antigues cases d'estiueig construïdes a Salou entre els anys 20 i els anys 40. Es tracta d’una casa de dues plantes amb
jardí que actualment acull la seu del Patronat de Turisme de Salou i s'hi celebren actes protocol·laris. Val a destacar que al seu interior hi perduren com a
decoració original dos torretes modernistes de considerables dimensions.
|
|
| PASSEIG MIRAMAR |
|
Aquest passeig uneix el municipi de Salou amb el de Cambrils i recorre la platja de Ponent. El seu recorregut també és resseguit per les
palmeres i ens permet arribar a Cambrils passejant i contemplant la platja de ben a prop.
|
|
| CENTRE CÍVIC |
|
Edifici de 3 plantes: baixa, 1a i 2a, que acullen diverses sales, on es realitzen activitats i exposicions. Trobem sales destinades a associacions i entitats:
Ball de diables, Colla de Gegants, Grup de Dones, AV Salauris, Foc d'Art, Contrapunt d'Onades, Radioaficionats, Agrupació Fotogràfica, etc. El Centre Cívic
també compta amb un auditori.
|
|
| ESGLÉSIA DE SANT RAMON |
|
Es tracta d'una parròquia de moderna construcció, d'una sola nau i que es caracteritza per la seva amplitud i espaiositat. L’aspecte actual li
dóna un aire de modernitat amb un interès, a més a més de religiós, arquitectònic. Espai acompanyat amb una petita capella dedicada a la
Mare de Déu del Pilar.
|
|
| ESGLÉSIA DE STA. MARIA DEL MAR |
|
Inicialment es tractava d'una capella d'una sola nau i d’un senzill campanar d'espadanya per ús, sobretot, de la gent del mar. Fou beneïda l’any 1766.
En diferents períodes, entre 1930 i 1950, s'amplià fins a donar-li l'aspecte actual. Les pintures murals de l'església, són del pintor Lluís Maria
Güell i es van realitzar entre els anys 1954 i 1966. Van ser encarregades per Mn. Muntanyola, així com les del babtisteri, obra de Josep Grau- Garriga, que daten de l'any 1964.
Adreça: c/ de l’Església, 22. Telèfon: 977 380 173
|
|
| TORRE VELLA |
 |
S'edificà l'any 1530 com a torre de guaita i defensa per tal de protegir Salou dels saquejos constants de pirates i corsaris. La manà construir l'arquebisbe de
Tarragona, Pere de Cardona, a l'antic terme de Barenys.
Actualment, la Torre Vella és un equipament cultural amb un escollit programa d'exposicions d'art que ocupen les seves sales
des de Setmana Santa fins al mes d'octubre. Al jardí, s’hi troba l'escultura d'Aldomà Puig, La dansa de les gràcies, que representa tres donzelles ballant una sardana.
Aquesta obra fou instal·lada l'any 1990, amb motiu de la designació de Salou com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
La Torre Vella, a més d'acollir exposicions temporals d'art, és la seu del Museu Municipal d'Esmalt Contemporani (MECS). S’hi pot contemplar una molt representativa col·lecció
d'esmalts de les més variades tècniques i tendències d'autors d'arreu del món.
Adreça: c/ de l'Arquebisbe Pere de Cardona, 1. Telèfon: 977 383 235
|
|
| MASIA CATALANA |
|
Està situada al capdavall del carrer de Carles Buïgas (concretament al número 50) i es tracta d'una construcció relativament moderna (any 1974),
encara que realitzada amb materials tradicionals, que evoca fidelment un antic medi rural. El visitant pot contemplar tota una sèrie d'estris de la pagesia així com els animals
de corral que habitualment trobem en una masia. No hi manca la sínia de la qual una somera treu l'aigua que rega l'hort.
A l'estiu s'hi celebra un mercat d'artesania i durant les festes de Nadal, la representació d'un original pessebre vivent i el tradicional caga tió.
Adreça: av. de Carles Buïgas, 50
|
|
| PARC DE SALOU |
|
El Parc de Salou està situat al carrer de Carles Buïgas. Aquest solar que anys enrere ocupà el Càmping de Salou, està avui transformat
en un parc públic amb nombrosos pins, plantes i flors: un lloc ideal per passejar agradablement o descansar una estona. A l’estiu acull diverses activitats.
Adreça: av. de Carles Buïgas, s/n
|
|
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|
| PLATGES |
| Les platges de Salou constitueixen, sens dubte, un dels seus millors atractius, d’aquí la importància de la seva cura i manteniment.
La seva fina i daurada sorra, la transparéncia i l’escassa profunditat de les seves aigúes i, en definitiva, la seva bellesa segueixen captivant els turistes
que visiten la nostra costa any rere any.
|
| Al municipi de Salou hi ha un total de vuit platges. També s’hi troben algunes cales de gran bellesa natural, que no tenen un accés
tan directe i, per tant, són menys conegudes. Moltes d’elles es troben voltades de pins i naturalesa, fet que les converteix en un paratge encantador i inoblidable.
|
| Les principals platges són: |
| Platja de Llevant |
 |
La platja de Llevant es caracteritza per ser la de major extensió del municipi, d’aproximadament 1.200 m de longitud i una amplada de 140m.
Es tracta d’una platja natural, de sorra fina i daurada, de suau pendent, fet que li dóna una gran seguretat.
Serveis públics: Dutxes i rentapeus, lavabos, accessos per a minusvàlids, telèfons, vigilància i socorrisme, locals de restauració,
plataforma lúdica, serveis de neteja i il·luminació nocturna.
A més, disposa d’una zona infantil per a jocs i d’una guarderia infantil de platja. També disposa d’una zona esportiva de platja i d’esports nàutics.
|
|
| Platja de Ponent |
 |
La platja de Ponent és una de les més extenses de Salou. Es tracta també d’una platja llarga, d’aproximadament 1.100 m de longitud.
Es tracta d’una platja natural, de sorra fina, de suau pendent, i amb escassa profunditat, fet que garanteix gran seguretat als banyistes i als nens.
Serveis públics: Dutxes i rentapeus, lavabos, accessos per minusvàlids, telèfons, vigilància i socorrisme, locals de restauració, plataforma
lúdica, serveis de neteja i il·luminació nocturna.
A més disposa d’una zona infantil per a jocs. També disposa d’una zona reservada per a la práctica d’esports nàutics. Aquesta platja està qualificada
amb la Bandera Blava.
|
|
| Platja dels Capellans |
 |
La platja de Capellans té una longitud de 220 metres i s’hi accedeix des del carrer Brussel·les. És una petita platja situada al nucli urbà
i també és molt apreciada pels nostres visitants. De la mateixa manera que la resta de platges del municipi, és de suau pendent, cosa que li garanteix una gran seguretat.
Serveis públics: Dutxes i rentapeus, lavabos, accessos per a minusvàlids, telèfons, vigilància i socorrisme, locals de restauració, serveis de neteja
i il·luminació nocturna. També disposa d’una zona reservada per a la pràctica d’esports nàutics.
Aquesta platja està qualificada amb la Bandera Blava.
|
|
| Platja Llarga |
 |
La platja Llarga té l'atractiu d’estar voltada de pins i naturalesa. Té una longitud de 600 m i s’hi accedeix a través del carrer Replanells,
al costat de la carretera de Salou a Tarragona per la costa. És una platja d’una gran bellesa natural.
Serveis públics: Quioscos, esports nàutics (excepte els de motor), lavabos, primers auxilis, senyals de l’estat del mar, etc.
|
|
| Platja de Llenguadets |
 |
La platja de Llenguadets és una petita cala a la qual només es pot accedir a peu des del carrer de la Torrassa. De la mateixa forma que la cala
Penya Tallada, té una longitud de 125 m i és una cala molt maca pel fet d’estar voltada de naturalesa.
Serveis públics: Dutxes, cartells d’informació i de prohibició, senyals de l’estat del mar, primers auxilis, etc.
|
|
| Platja de la Penya Tallada |
 |
La platja de la Penya Tallada és una petita cala de gran bellesa natural que està situada al costat de la Punta Roja i de la Penya Tallada.
Té 125 m de longitud i s’hi pot accedir a través del carrer de la Penya Tallada.
|
|
| Platja de la Cala de la Font |
 |
La platja de la Cala de la Font té una longitud de 70 m i 54 m d’amplada i s’hi accedeix a través del carrer de les Dunes. Els límits
de la cala són naturals i els accessos són fàcils i segurs.
Serveis públics: Dutxes, lavabos, restaurants, primers auxilis, activitats esportives que no molesten la resta d’ usuaris, cartells d’informació
i de prohibició, papereres, embarcacions de rescat de motor, etc.
|
|
| Platja de la Cala Crancs |
 |
La platja de la Cala Crancs es caracteritza per ser la més oriental de les platges de Salou i una de les més atractives. Té 85 m
de longitud i 50 m. Els límits de la platja són naturals.
Serveis públics: Dutxes, lavabos, quioscos, primers auxilis, embarcacions de rescat de motor, cartells d’informació i de prohibició, papereres,
senyals de l’estat del mar, etc.
|
|
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|
| SERVEIS |
| FARMÀCIES |
| · | BARÀ C. Ciutat de Reus 3, local 1 |
| · | BESORA Pç. Bonet, 2 |
| · | CANALS Av. Carles Buïgas, 14- 16 |
| · | COLL Pg. Miramar, 72 |
| · | CORET C. Sínies, 3 |
| · | MAGRIÑÀ C. Punta del Cavall, 4 |
| · | OLIVA Pg. Jaume I, 28 |
| · | PLANA Via Roma, 17 |
| · | PIRÓ C. Valls, 4 |
|
| ** A les oficines de turisme us informarem de les farmàcies de guàrdia. |
| ESGLÉSIES |
| CATÒLIQUES |
| · | SANTA MARIA DEL MAR C. Església, 26 |
| · | SANT RAMÓN Pç. Catalunya, 8 |
| · | SANT JORDI C. Donzell Marí, s/n |
| PROTESTANT- BAPTISTA |
| · | BETANIA C. Pere Galés, 1 |
| EVANGÈLICA |
| · | FILADELFIA Pç. Carrilet, s/n |
|
| ** Informeu-vos dels horaris de missa a les oficines de turisme. |
| SERVEI METEOROLÒGIC |
|
| ** a les nostres oficines us informarem també de la previsió del temps. |
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|
| TELÈFONS D’INTERÉS |
|
| 977 38 05 08 |
| 977 38 05 65 |
| Reus |
| 977 38 29 00 (FAX) |
|
|
| 977 38 19 02 |
| 977 38 85 48 |
|
|
| 977 38 85 49 |
| 977 35 18 30 (FAX) |
|
|
| 977 38 18 82 |
| 977 35 24 85 (FAX) |
|
| SALOU – SERVEIS MUNICIPALS |
| BIBLIOTECA MUNICIPAL |
| C/Ponent, 1 |
|
|
| CLUB NÀUTIC DE SALOU |
| Port Esportiu de Salou |
|
|
| JUTJAT DE PAU |
| C/ Montblanc, 1 |
|
|
| OMIC |
Oficina Municipal
d’Atenció
al Consumidor |
|
|
| MERCAT MUNICIPAL |
| C/ Via Roma, 10 |
|
|
PAVELLÓ MUNICIPAL
D'ESPORTS |
| C/ Milà, S/N |
|
|
| PISCINA MUNICIPAL |
| C/Milà S/N |
|
|
| TORRE VELLA |
| C/ de l’Arquebisbe Pere de Cardona |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| SALOU – SEGURETAT |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| SALOU – METGES |
|
|
|
|
|
|
|
|
| CRUZ ROJA Urgencias Tarragona |
|
|
| HOSPITAL JOAN XXIII Tarragona |
|
|
| HOSPITAL Sta. TECLA Tarragona |
|
|
|
|
|
|
|
| SALOU- ALTRES SERVEIS |
|
|
|
|
|
| 977 38 50 90 |
| 977 38 54 55 |
|
|
| 977 21 44 75 |
| (info horarios) |
| 977 35 44 45 |
| 977 54 04 93 |
| (info reservas) |
|
|
|
|
| 977 38 19 37 |
| 902 24 02 02 |
|
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|
| AMBAIXADES I CONSOLATS |
| Consolat d'Alemanya |
| Avda. del President Companys, 14 1º3º |
| Tarragona |
| Tel. 977.25.23.85 |
|
| Consolat de Bèlgica |
| C/Prat de la Riba, 9 bis, 3º |
| Reus |
| Tel. 977.31.90.06 |
|
| Consolat de Brasil |
| Rambla Nova, 109, 2º |
| Tarragona |
| Tel. 977.21.97.00 |
|
| Consolat de Costa Rica |
| Rambla Nova, 75 |
| Tarragona |
| Tel. 977.23.75.13 |
|
| Consolat de Dinamarca |
| C/ Reial, 23 |
| Tarragona |
| Tel. 977.24.56.50 |
|
| Consolat de Finlàndia |
| C/ Unió, 23 |
| Tarragona |
| Tel. 977.23.33.04 |
|
| Consolat de França |
| Rambla Nova, 2 1º 2º |
| Tarragona |
| Tel. 977.24.49.77 |
| E-mail: buzon.oficial@estocolmo.oet.mcx.es |
|
| Consolat de Grècia |
| Avda. Diputació, 256 6º |
| Barcelona |
| Tel. 93.412.52.11 |
|
| Consolat dels Països Baixos |
| C/ Adrià, 6 |
| Tarragona |
| Tel. 977.23.84.95 |
|
| Viceconsolat d'Itàlia |
| Via Imperi, 11 |
| Tarragona |
| Tel. 977.24.52.46 |
|
| Consolat de Noruega |
| C/ Apocada, 32 ppal. 4º |
| Tarragona |
| Tel. 977.23.41.11 |
|
|
|
| Pujar |
|
|
|
|
|
|